Àngel Buxó: “A Espanya liderem l’índex d’atur europeu, però inexplicablement, les nostres empreses tenen serioses dificultats per trobar persones treballadores per als llocs vacants. Caldria primar polítiques actives d’ocupació per davant d’un sistema que s’apropa més a establir una cultura del subsidi”.
Tal com ha anunciat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, avui en roda de premsa, el Consell de Ministres ha aprovat la reforma del subsidi d’atur, que augmenta la quantitat d’aquesta prestació i amplia els col·lectius beneficiaris.
Una reforma que no compta amb l’aval de la patronal, i que es sustenta en un acord entre el Ministeri de Treball i els sindicats majoritaris, tornant a deixar de banda el marc del diàleg social, tal com ja van manifestar la CEOE i CEPYME els passats sis i vuit de maig.
“La mesura, per molt que la ministra Díaz ho emmarqui en el paquet de mesures demandades per la Unió Europea per poder cobrar el quart pagament dels fons europeus, no deixa de primar la cultura del subsidi”, explica Àngel Buxó, president del Club Cecot de Recursos Humans. “I és conegut, també per part de la ministra, que un dels factors que generen economia submergida són, precisament, els subsidis”.
Espanya continua liderant l’índex d’atur a la Unió Europea, dels 27 països, tanmateix, al nostre mercat laboral s’hi dona la paradoxa de tenir l’índex d’atur dels més alts d’Europa, però inexplicablement les empreses tenen serioses dificultats a trobar persones treballadores per ocupar llocs vacants. La nostra crítica a la mesura ve perquè, d’una banda, entenem la reforma com un intent de premiar als qui perceben subsidis amb rendes del treball (què passarà amb els qui no?)”, argumenta Buxó, “i, d’altra banda, entenem que planteja un sistema en el qual, per exemple, a una persona amb 52 anys, que ja està vetllant per les cotitzacions per la seva futura jubilació, li surt més a compte percebre un subsidi, ja que cotitza pel 125% del SMI, que no pas estar treballant i percebent el SMI, i per tant cotitzant pel mateix. Crec que és un desincentiu a trobar feina”.
“El Ministeri de Treball hauria de fer un exercici de transparència i presentar una memòria econòmica amb l’impacte econòmic que tindrà la reforma que es proposa i l’abast de la mateixa”.
D’altra banda, la Cecot considera necessari que el Ministeri de Treball faci un exercici de transparència i acompanyi sempre les propostes amb una memòria econòmica que permeti conèixer l’impacte de les mesures i ajudi a centrar l’abast de la mesura, sobretot ara que els PGE es mantenen prorrogats.
“La bondat de la reforma s’ha d’analitzar en termes de cost d’oportunitat: que ens costa la millora del subsidi i que ens costaria la reinserció al mercat de treball de les persones perceptores del subsidi”, reflexiona Josep Ma Bosch, assessor laboral de la Cecot, “per això seria rellevant saber, de les persones perceptores del subsidi, i per rangs d’edat, quants abandonen aquesta situació de perceptors d’un subsidi per reinserir-se en el mercat de treball”. “Si analitzem les dades de l’Informe de prestacions per atur del mes de març, veurem que el 58,09% de les persones perceptores del subsidi d’atur són majors de 55 anys, per tant, el Ministeri hauria d’analitzar el motiu pel qual deixaran de cobrar el subsidi d’atur, si per esgotament del període màxim, si és que passen a la situació de pensionista de jubilació o bé perquè es dona una reintroducció al mercat de treball”, conclou Bosch.
Amb aquesta nova aprovació per la via del Reial Decret llei, que permet una aplicació ràpida i que la Cecot llegeix en clau europea, la patronal torna a posar sobre la taula l’ús abusiu per part de l’Executiu, dels Reials Decrets llei com un instrument per dur a terme la seva acció de Govern, sense passar pel debat i l’aval parlamentari.
“Governar a cop de reial decret ha estat una tònica habitual durant les darreres legislatures i això minva la capacitat del debat parlamentari als hemicicles i la possibilitat d’arribar a consensos en temes d’impacte empresarial”, recorda Àngel Buxó.
