En el Dia Internacional dels Boscos reflexionem sobre la situació dels boscos a Catalunya de la mà de l’ambientòloga i tècnica de l’Oficina de Transició Energètica de la Cecot, Elisabeth García.
Els boscos de Catalunya: cada cop més densos i vulnerables
Els terrenys forestals a Catalunya representen més de la meitat de la seva superfície, superant en percentatge a països com Suïssa o Canadà. A més, els seus boscos són cada cop més densos: segons indica el tercer Inventari Forestal Nacional (IFN3), el qual revela un creixement del 4% en la superfície forestal, incloent-hi boscos i matollars, en els darrers 12 anys. Actualment, s’estima que aquesta àrea representa un 61% de la superfície total del territori català.
La Revolució Industrial va iniciar un canvi d’estils de vida i d’usos del sòl, provocant l’abandonament de les activitats agrícoles i forestals tradicionals. Durant els darrers 50 anys, allà on s’ha abandonat l’activitat agrícola, ramadera i silvícola, el bosc ha anat creixent tant en superfície com en densitat. S’ha anat perdent el mosaic agroforestal que sumat a l’augment de la densitat dels boscos i el context mediterrani de canvi climàtic, ha provocat un major risc d’incendis -i que aquests siguin de major superfície-, derivant en un major estrès hídric de la vegetació i un increment en la vulnerabilitat dels nostres boscos en episodis de pic de calor que poden provocar episodis de decaïment i baixes d’arbres.
Malgrat l’increment en el nombre d’arbres i contràriament al que es podria pensar, no ha augmentat l’eficiència en la captació de CO2 atmosfèric. El ritme amb què els boscos catalans capturen CO2 ha disminuït segons dades del FOREStime un 17% en 25 anys. La raó és precisament l’alta densitat arbòria, on l’aigua i els recursos del terra s’han de repartir entre més arbres, augmentant la seva fragilitat i disminuint la capacitat d’absorció de CO2. Per tant, la correcta gestió dels nostres boscos podria no només evitar en molts casos que aquests embornals es converteixin en grans emissors, sinó que es podria augmentar la seva capacitat d’absorció de CO2.
La clau no radica únicament en la superfície forestal sinó en la seva densitat. La resiliència dels boscos en un context de canvi climàtic com l’actual depèn d’una correcta gestió. Amb un 77% dels boscos a Catalunya en mans de propietaris privats i amb una baixa rendibilitat econòmica, assegurar una gestió sostenible esdevé un repte complex. En aquest sentit, és imprescindible impulsar mesures, iniciatives i polítiques que permetin desenvolupar una activitat econòmica sostenible en la qual es pugui treballar per millorar l’estat dels nostres boscos a la vegada que quedin coberts els costos d’aquesta intervenció o inclús que es pugui obtenir una rendibilitat. El bosc pot esdevenir un motor de desenvolupament econòmic en un país que com hem dit té més de la meitat de la seva superfície forestal.
Les darreres dècades s’han impulsat iniciatives de reforestació per augmentar la capacitat d’absorció de CO2 i poder així ajudar a reduir els gasos d’efecte hivernacle que estan provocant l’augment de la temperatura mitjana de la Terra i com a conseqüència el canvi climàtic. És una bona mesura, sobretot en països que actualment tenen una alta tassa de desforestació, però no és el nostre cas. Moltes d’aquestes iniciatives esdevenen projectes de compensació d’emissions, amb els quals les organitzacions poden invertir per tal de neutralitzar la petjada de carboni derivada de la seva activitat.
Nosaltres sempre diem que ha de ser una mesura complementària però no substitutòria d’un pla de reducció d’emissions. Primer reduir i després compensar.
A l’estat espanyol es duen a terme aquest tipus de projectes, sobretot a zones que han patit un incendi o que no han tingut bosc els darrers 30 anys. Molts d’aquest projectes d’absorció de CO2 es registren al MITECO, i les empreses que calculen i registren la seva petjada de carboni poden accedir a compensar-la amb aquests boscos i obtenir una certificació oficial. A Catalunya d’aquest tipus se’n fan molt pocs, i tampoc tenim necessitat d’augmentar la superfície forestal, sinó gestionar la que tenim. Les empreses catalanes que volen compensar emissions amb projectes basats en la natura, sovint han de buscar a la resta de comunitats projectes registrats al (MITECO) per poder fer-ho.
És necessari que propietaris, institucions, administracions i empreses trobin aquí una oportunitat de poder treballar conjuntament. Realitzar projectes que puguin ser també projectes de compensació d’emissions registrats al MITECO, però que en comptes de plantació de nous arbres siguin projectes per ajudar als boscos existents. Projectes integratius on es vetlli per una gestió dels boscos que augmenti la seva resiliència, que tingui en compte la biodiversitat i el context, que redueixi el risc d’incendi i alhora millori la captació de CO2, que pugui donar llocs de feina i esdevingui motor econòmic, vincle social i conscienciació ambiental.
Cuidar els nostres boscos pot tenir un impacte positiu més gran que el negatiu que els hi està generant el canvi climàtic.
