Ahir vam poder reunir-nos amb el president de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec), Pere Mulero, el vicepresident del Sector de Cultura de Proximitat, Abert Codinas i el vicepresident del Sector dels Serveis Educatius, Martí Garcia per conèixer la visió i les 28 esmenes que l’associació del lleure educatiu ha preparat i està distribuint als diferents grups parlamentaris perquè es tingui en compte l’opinió d’una gran part d’aquest teixit socioeconòmic com son les petites i mitjanes empreses. Per part la Cecot van ser presents el president Xavier Panés, el secretari general Oriol Alba i la directora d’Atenció a empreses i col·lectius, Núria Amela.
Des de la Cecot donem suport a l’Acellec en la seva proposta d’esmenes a la proposició de Llei del Tercer Sector Social, que ja ha iniciat el recorregut parlamentari, perquè dona a les entitats del tercer sector un espai de privilegi en la interlocució amb l’administració sense atendre a la seva representativitat real en l’àmbit de l’activitat econòmica. L’associació insisteix a que els criteris d’atorgament haurien de prioritzar la qualitat i la professionalitat del servei, i no només regir-se per criteris estrictament econòmics. El text ignora també que la petita i mitjana empresa va ser fundadora de l’activitat econòmica vinculada a la prestació de serveis en l’àmbit de l’educació en el lleure i dels serveis socioculturals o de cultura de proximitat. És paradoxal que, havent estat iniciadora d’aquest sector d’activitat, sigui ara discriminada per un text legal que només busca afavorir el tercer sector, que hi va arribar amb posterioritat i amb avantatges competitius derivats del tracte fiscal beneficiós que ja rep.
Segons els representants d’Acellec, fer suport a les entitats del tercer sector no hauria d’implicar generar un espai d’exclusió per a la resta d’organitzacions que activitat econòmica en els diferents àmbits en què intervé. En canvi, la proposició de llei vulnera clarament la directiva europea que preserva la igualtat d’accés a la contractació pública, i basa la seva posició en la forma jurídica de les organitzacions, sense tenir en compte, en cap moment, el criteri essencial de la qualitat en els serveis. L’Acellec considera que la prioritat a l’hora de definir la col·laboració publicoprivada ha de ser la garantia del millor servei possible per a la ciutadania, i que els criteris qualitatius han de ser per damunt de qualsevol altra consideració.
I en aquest darrer punt, la Cecot coincideix plenament. La patronal catalana considera la col·laboració publicoprivada un eix important d’enfortiment, de desenvolupament i de creixement socioeconòmic. I ho avala amb exemples concrets i d’èxit com ho pot ser la Reempresa. Oriol Alba, secretari general, va manifestar durant la trobada amb Acellec la creixent preocupació en els diferents col·lectius empresarials i professionals que representa la Cecot davant d’una espècie de corrent que promou la “publificació” de tots els serveis com la via correcta i que, alhora, demonitza o penalitza qualsevol proposta o gestió que provingui del teixit empresarial. “Sembla com si tot el que es proposi des del sector privat hagi de ser sospitós o malintencionat, i aquí correm el perill d’acabar destruint gran part del nostre teixit empresarial, començant per autònoms i petites empreses. I com deia el nostre president a la Nit de l’empresari d’enguany, sense empreses no hi ha progrés ni creixement”.
