Us informem que el 21 de febrer de 2023 es va publicar en el BOE la Llei 2/2023 reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció traslladant la Directiva (UE) 2019/1937, més coneguda com a Directiva Whistleblowing, que té com a finalitat principal protegir els denunciants que, en un context laboral o professional, detectin infraccions penals o administratives comeses per les empreses.
Aquesta llei entrarà en vigor el pròxim 13 de març, i obliga a les empreses de més de 50 persones treballadores a haver d’implantar un sistema intern d’informació, fixant uns terminis màxims per a l’establiment de Sistemes interns d’informació i adaptació dels ja existents, que podrà ser de 3 mesos des de la data d’entrada en vigor de la Llei, és a dir, fins al 13 de juny de 2023, per a les empreses amb més de 249 persones treballadores en plantilla i fins a l’1 de desembre de 2023 per a les empreses amb una plantilla d’entre 50 i 249 persones treballadores.
Les empreses ja van adoptant mesures en matèria compliance des de fa temps, en tant que la reforma del nostre Codi Penal de 2010, ja va introduir la responsabilitat penal de les persones jurídiques, que va reforçar la necessitat que les empreses espanyoles de qualsevol grandària comptin amb compliance programes o programes de compliance.
A Espanya, a més, els antecedents d’aquesta exigència ja les fixaven les lleis d’igualtat i prevenció de l’assetjament sexual, per raó de sexe o moral, així com de la legislació de prevenció de blanqueig de capitals.
Per a l’efectiva implementació dels canals de denúncia interna, la Directiva preveu que aquests siguin negociats amb la representació legal dels treballadors quan així ho estableixi la normativa nacional, i estableix de manera específica l’abast i contingut dels procediments i tramitació de denúncies. Per tant:
→ Els canals de whistleblowing han de permetre la possibilitat de formular denúncies tant per escrit com verbalment, així com per via telefònica o altres sistemes de missatgeria de veu i, també de manera presencies si així ho sol·licita el denunciant.
→ Obligació de justificar recepció de la denúncia en un termini màxim de 7 dies.
→ Designació d’una persona o servei imparcial que sigui competent per a tramitar les denúncies, que podrà ser la mateixa persona o servei que rep les denúncies i que mantindrà la comunicació amb el denunciant i, en cas necessari, s’encarregarà de sol·licitar-li informació addicional i de donar-li resposta.
→ Tramitació diligent de totes les denúncies incloses les anònimes.
→ Termini màxim de 3 mesos per a donar resposta al denunciant sobre la tramitació de la denúncia, a comptar des del justificant de recepció o, si no va haver-hi, des del venciment del termini de set dies des de la presentació de la denúncia.
Règim sancionador
L’exercici de la potestat sancionadora prevista en aquesta llei correspon a l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant i als òrgans competents de les comunitats autònomes.
S’estableixen infraccions molt greus, greus i lleus, les sancions de les quals dependran de si es tracta d’una persona física (sancions d’entre 1001 a 10.000 euros per a infraccions lleus; de 10.001 a 30.000 euros sancions greus i de 30.001 a 300.000 euros les sancions molt greus), o si s’és persona jurídica (sancions fins a 100.000 euros per a infraccions lleus, entre 100.001 i 600.000 euros per a infraccions greus i entre 600.001 i 1.000.000 d’euros per a infraccions molt greus).
No tenir un sistema intern d’informació es considera infracció molt greu.
Per a més informació us enllacem la circular de Foment de Treball
