Posem la indústria i la política industrial de Catalunya a debat!
Més pes industrial a l’economia catalana, menys burocràcia, revisió d’impostos autonòmics i prendre decisions per part del Govern davant la cultura del NO a tot que sembla instal·lada al nostre país els darrers anys. Aquestes son algunes de les conclusions del debat organitzat aquesta setmana a la seu de la Cecot.
El dilluns 22 d’abril vam organitzar un debat a la nostra seu per conèixer les propostes dels partits polítics en l’impuls de la indústria i les polítiques industrials a Catalunya per als pròxims quatre anys. Òscar Ordeig (PSC), Roger Torrent (ERC), Joan Canadell (Junts) i Santi Rodríguez (PP) han participat en un debat de dues hores conduït i moderat per Oriol Alba i centrat en propostes d’àmbit econòmic i empresarial, amb especial incidència en el desenvolupament del teixit industrial català.
Catalunya és una de les regions més industrialitzades del sud d’Europa i continua liderant la producció industrial a Espanya. Cal destacar que el 99,3% de les empreses industrials són petites i mitjanes empreses i que generen el 64,2% de l’ocupació del sector. La dimensió mitjana de l’empresa industrial és de tretze persones treballadores per empresa; més del doble que les empreses de serveis, tres vegades més que les de la construcció i sis vegades més que les del sector agropecuari. Tot i aquesta solidesa, el sector no acaba de recuperar el pols d’abans de pandèmia i el pes de la indústria al PIB espanyol i català continua lluny del 20% que la Unió Europea havia marcat per 2020.
Des de la patronal creiem fermament que la indústria és un factor estratègic que aporta solidesa geopolítica, i que, lluny de ser un sector volàtil, té la capacitat de vertebrar territoris i societats amb garanties a llarg termini. La indústria arrela al territori i genera una indústria auxiliar al seu voltant, i incrementa l’activitat d’altres sectors com els serveis i el comerç. Aporta innovació, talent i millors remuneracions salarials.
“Més enllà dels temes que són comuns a totes les empreses, independentment de la grandària, sector o activitat econòmica, ens hem volgut centrar en les empreses del sector industrial, perquè creiem fermament que són element estratègic que aporta solidesa geopolítica», ha expressat el president de la Cecot, Xavier Panés a l’inici del debat. «Cal que, tots plegats, prenguem consciència de la rellevància de la indústria que representem i de la seva contribució al desenvolupament econòmic i social català, però també estatal”.
“Tenint en compte el nostre origen i tradició industrial i manufacturera, a la Cecot ens satisfà enormement que, per fi, aparentment, la indústria sigui un tema prioritari a les agendes polítiques de tots els governs. Hem hagut de passar una pandèmia mundial, entre altres, per accelerar el canvi de model econòmic i mirar d’equilibrar sectors com el turisme i la restauració amb més indústria”, ha conclòs Xavier Panés.
Abans de començar el debat, vam preguntar a cadascun dels representants quines són les principals mesures del seu programa electoral per impulsar l’activitat empresarial a Catalunya, i vam enregistrar les seves respostes en video.
El debat s’ha centrat en cinc àmbits crítics que representen reptes per al teixit productiu català: Política Industrial, Simplificació Administrativa, Política Fiscal, Energia i Sostenibilitat i Infraestructures.
Pel que fa al primer bloc, els representants polítics han expressat quines són les tres principals mesures recollides en el seu programa electoral per impulsar l’activitat empresarial a Catalunya, mentre que en el segon bloc hem escoltat les propostes dirigides a la reducció de burocràcia i simplificació administrativa per a fomentar la competitivitat i el creixement industrial a Catalunya dels representants polítics.
«Primer cal solucionar l’infrafinançament de Catalunya i propostes concretes: posar en marxa la llei de l’aprenent, crear les bases per la col·laboració publicoprivada, fer efectiva la simplificació administrativa o reformar el SOC», ha manifestat Joan Canadell en representació de Junts.
D’altra banda, des del PPC, Santi Rodríguez ha prioritzat “un primer bloc que passaria per la innovació, la digitalització i la internacionalització de les empreses. El segon bloc de mesures que proposem estan relacionades amb la diversificació en aquells sectors on ens convé especialitzar-nos i buscar sinergies entre diferents actors econòmics. També apostem per una col·laboració publicoprivada en el finançament de projectes empresarials. I una darrera mesura que considerem molt important és la necessitat de fer canvis en el sistema educatiu perquè els nostres joves puguin tenir una formació adequada ja que tindrà un impacte sobre l’activitat empresarial”.
En aquesta mateixa línia, Roger Torrent d’ERC ha manifestat que una de les prioritats és «continuar fent de Catalunya país emprenedor a través de l’agilització administrativa i l’acompanyament a les empreses, amb risc compartit, i potenciar sectors econòmics rellevants”.
«Ens cal generar estabilitat i certeses per ajudar l’activitat econòmica. A partir d’aquí diria: reduir la burocràcia, impulsar les infraestructures, eternament endarrerides. I impulsar renovables perquè estem a la cua dels rankings», ha expressat Òscar Ordeig en representació del PSC.
El segon bloc ha recollit mesures i propostes al voltant de la simplificació administrativa i aquí hi ha hagut unanimitat en el propòsit de resoldre una problemàtica que es produeix a tots els nivells de l’administració, amb terminis extremadament dilatats en el temps per poder realitzar determinats tràmits administratius. “hem tocat fons i ens cal una reforma profunda per això nosaltres proposem per la pròxima legislatura un Pla Nacional per reformar l’administració, sobre tot tenint en compte que hi ha un gruix important de persones funcionàries que es jubilarà d’aquí a pocs anys i hem de preveure com conjugar la prestació de serveis, l’ús de la IA i el talent”, ha expressat Joan Canadell de Junts.
Santi Rodríguez del PPCatalunya ha parlat de la necessitat de practicar “una liposucció administrativa, és a dir, reduir normativa i tràmits administratius. Per exemple, no té sentit que una empresa hagi de destinar hores i hores a donar compliment a una normativa contra incendis catalana, una d’estatal, criteris municipals i els propis criteris de les asseguradores. En molts casos es contradiuen i els temps per obtenir una llicència poden dilatar-se més de sis mesos. Així és impossible ajudar l’activitat empresarial”.
Segons Òscar Ordeig del PSC “hem fet la prova del cotó, hem preguntat el teixit empresarial i no està funcionant. Tots apostem per la simplificació però a dia d’avui estem pitjor que fa uns anys, i això que comptem amb eines i recursos digitals que vam irrompre amb la pandèmia i que ens haurien d’ajudar a simplificar els tràmits. Tenim eines com la FUE o la Llei de simplificació però ens queda molt recorregut encara, els falta desplegament i això hauria de ser un tema principal a la pròxima legislatura”.
“Les normatives que han d’aplicar les administracions surten del Parlament de Catalunya on tots tenim representació”, ha avançat Roger Torrent d’ERC, “així que a la propera legislatura, hi hagi les majories que hi hagi, hauríem d’aplicar una nova mirada i pensar en l’impacte i repercussió de cada normativa, sobre tot tenint en compte les pimes. Per això hauríem d’establir uns principis bàsics com ara facilitar que hi hagi més silencis administratius positius, que no sigui l’excepció, més declaracions autoresponsables i una interlocució única amb l’administració que podria ser mitjançant la FUE. Actualment ja hi ha 942 municipis a la Finestreta Única Empresarial, incloent l’Ajuntament de Barcelona que, com sabeu, ha adaptat els seus sistemes per poder facilitar les gestions a les empreses”.
El tercer bloc del debat s’ha centrat en el paper de la política fiscal per millorar la competitivitat empresarial i incentivar la reactivació econòmica i facilitar l’activitat productiva, on Òscar Ordeig ha manifestat la importància “de defensar els interessos dels catalans allà on faci falta. Apostem per una revisió dels impostos autonòmics, fer un estudis per posar ordre i per un sistema d’impostos progressius” mentre que Torrent ha expressat que “el model de finançament singular és la gran aposta per la Generalitat de Catalunya, ens permetria tenir molts més recursos per poder desenvolupar més polítiques socials. D’altra banda apostem per una arquitectura fiscal impositiva que permeti la redistribució de rendes per poder maximitzar l’activitat econòmica, cercant l’equilibri. Quan es parla de determinades exempcions o eliminar impostos és molt important deixar clar que es reduirà la recaptació i definir a priori què es retallarà ja que tindrà un impacte social”.
Joan Canadell de Junts ha coincidit en la necessitat de “fer una revisió dels impostos autonòmics i analitzar si han aconseguit la finalitat que perseguien. A nivell d’impostos també apostem per eliminar l’Impost de patrimoni, som l’únic país a Europa que el manté; apostem per una bonificació del 90% en successions per parentiu de nivell I i II, la reforma de l’IRPF, i l’eliminació de l’IAE.
Pel que fa a finançament autonòmic nosaltres un finançament propi per Catalunya i gestionat des de Catalunya sota principi d’ordinalitat. Volem la clau de la caixa de la Seguretat Social per tal de poder comptar amb els recursos necessaris per prestar servei a empreses i ciutadania”.
“El sistema de finançament del 2019 té deficiències però Catalunya no és de les comunitats més perjudicades, València o Múrcia en surten pitjor parades”, ha dit Santi Rodríguez del PPCatalunya, “ens cal un nou model de finançament que permeti recursos suficients però sense privilegis. D’altra banda cal revisar a fons els impostos autonòmics, en tenim onze i la segona comunitat autònoma amb més impostos propis en té només sis, estem perdent competitivitat i capacitat d’ajudar les empreses”.
L’energia i la sostenibilitat han estat les protagonistes del quart bloc de debat, on també hi ha hagut força acord entre els representants sobre l’endarreriment que pateix Catalunya en l’àmbit de les energies renovables. El moderador, Oriol Alba, els va preguntar que “si pretenem que les empreses facin transició energètica, què tenen previst fer des dels partits per impulsar aquest canvi?” i ho feia prenent com a punt de partida que la generació elèctrica amb renovables a Espanya va créixer un 15,1% el 2023, sobre tot per l’impuls de la nova solar fotovoltaica. A Catalunya, el creixement de la generació amb renovables va se de només un 2,2%, amb un ritme set vegades menor. A més la potència renovable instal·lada a Espanya no para de créixer, sobretot la fotovoltaica, que va augmentar un 28% el 203, mentre que a Catalunya només va augmentar un 3,2%.
Roger Torrent d’ERC va confirmar que “és cert que hi ha un endarreriment i que cal accelerar, es van destinar 350M d’euros a l’autoconsum però no ho és tot. Hem d’apostar per la generació d’energia però també és cert que tenim una orografia complicada, no comptem amb grans extensions planes per instal·lacions fotovoltaiques, el nostre terreny és molt accidentat. I haig de dir que quan anem a municipi trobem també reticències de grups socials i dels mateixos consistoris a l’hora de plantejar projectes. A partir d’ara cal tenir sempre present, per exemple en els polígons industrials, que es necessitarà un terreny lliure per ubicar instal·lacions d’energia solar”.
“És un àmbit que no evoluciona adequadament, per això vam demanar un monogràfic al Parlament”, va dir Joan Canadell de Junts, “vam ser el primer país en fer una llei pel canvi climàtic i en canvi no l’hem desenvolupat. Ens cal construir una governança que aposti pel canvi climàtic i que aturi els populismes del NO a tot, hem de ser capaços de canviar en aquesta línia i posar en marxa tots els factors d’energies renovables perquè la transició energètica és una oportunitat per les empreses i pel país, i cal ajudar-les perquè sigui ràpida. Hem de potenciar la xarxa de transport d’energia i insistir en la desburocratització dels projectes energètics”.
Per part del PPCatalunya, Santi Rodríguez, «les empreses han d’impulsar inversions necessàries per reduir consums d’aigua i energia i des de l’administració s’ha d’acompanyar-les”. En relació a l’endarreriment en generació d’energia renovable Rodríguez ha qüestionat la gestió desenvolupada dels executius catalanes “l’impost al sol era estatal i per tant no s’explica que a Catalunya no s’hagin fet instal·lacions de generació i en canvi sí s’hagi produït a la resta de comunitats autònomes. Recordo que mentre a Castella la Manxa es trigaven 7 mesos per donar una llicència de generació fotovoltaica a Catalunya triguem 7 anys per fer-ho. I és que aquí tenim un greu problema amb el NO a tot; no volem nuclears, no volem alta tensió, no volem parcs fotovoltaics, no volem parcs eòlics… Posarem en risc el subministrament elèctric a casa nostra. De fet tenim empreses aquí que estan fent inversió a Terol o a Osca”.
Òscar Ordeig del PSC ha coincidit en què “hi ha massa NO a tot. Necessitem un govern fort per prendre decisions, que pensi el territori en xarxa, amb noves activitats industrials i sobre tot, que prengui decisions. Realment el fracàs més gran de les darreres legislatures ha estat la gestió de les renovables perquè de poder ser els primers del món i haver pogut exportar coneixement, innovació i tecnologia hem estat aturats durant anys. Qualsevol innovació que plantegem han de tenir en compte l’electrificació i hauríem d’impulsar la generació amb urgència”.
Finalment, el cinquè bloc s’ha centrat en les infraestructures, on la majoria ha coincidit en la publicació de les dades d’execució d’infraestructures com a mesura de transparència per part del Govern d’Espanya i “de fet és una obligació que té per llei”, ha concretat Santi Rodríguez del PPCatalunya. També hi ha hagut coincidència amb l’endarreriment de les infraestructures hídriques que la sequera ha posat en evidència. “És cert que hem hagut d’accelerar en el cicle de l’aigua perquè el 2023 ja no depenguem de l’aigua de pluja” va confirmar Roger Torrent d’ERC. En aquest punt Santi Rodríguez es va manifestar més crític amb la gestió duta a terme en les darreres legislatures, “el problema amb les infraestructures d’aigua és de la Generalitat perquè recordem que sí té les competències per poder gestionar l’aigua i no ha fet res. Aquí no es pot demanar responsabilitat al govern central, així que aquest no és un problema de competències sinó d’incompetència a l’hora de prendre decisions”.
L’ampliació de l’aeroport, el col·lapse de l’AP7, la necessitat de finalitzar la ronda Vallès, l’ampliació del Port, la finalització del corredor ferroviari Mediterrani o el traspàs de Rodalies han centrat el darrer bloc temàtic del debat. “Rodalies és el traspàs de competències més important després del dels mossos d’esquadra, i serà el gran repte en aquesta nova legislatura. Ha de ser prioritari per tal d’ajudar a la mobilitat de les persones a Catalunya.”
