- Josep Casas: “Ara fa quasi 10 anys que diferents entitats vam impulsar la Plataforma kV25/30 per aconseguir corregir les incoherències, arbitrarietats i discriminacions que en aquell moment es donaven a la regulació de les tarifes d’accés a la xarxa elèctrica i que afectava 5.800 indústries a Espanya, la majoria d’elles ubicades a Catalunya, seguides per Andalusia i País Basc amb un sobre cost de més de 350M d’euros a l’any”.
- L’any 2017, un pacte entre el president Mariano Rajoy i el president d’EBB, Andoni Ortuzar, pels PGE va generar un nou tram en la tarifa elèctrica que va beneficiar les empreses en 30kV i 36kV, la majoria d’elles ubicades al País Basc deixant 4.500 indústries amb sobre costos derivats de criteris polítics i no imputables a criteris tècnics, ni d’eficiència de la xarxa.
Terrassa, 27 de febrer de 2024 – La patronal catalana Cecot va formalitzar ahir a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència la presentació d’un document d’al·legacions a la modificació de la circular 3/2020 de 15 de gener sobre la metodologia de càlcul dels peatges de transport i distribució d’electricitat. L’objectiu d’aquest document ha estat el de denunciar el greuge comparatiu per sobre costos dels peatges elèctrics en Alta Tensió que fa dècades afecten la competitivitat de les indústries, especialment a Catalunya, però també a altres territoris de l’estat espanyol com Andalusia, Extremadura, Aragó o Múrcia.
“Els sobre costos en el cas de les més de 3.200 indústries catalanes afectades suposen 200M d’euros a l’any”, concreta el director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot, Josep Casas qui recorda que “l’any 2015 ja vam denunciar aquests sobre costos mitjançant la Plataforma kV25/30, juntament amb entitats del País Basc i altres organitzacions a Catalunya, uns sobre costos que no eren, ni continuen sent imputables a criteris tècnics ni a eficiència de la xarxa i minven la competitivitat de les nostres indústries”.
L’entitat ha sol·licitat a la CNMC que consideri promoure els mecanismes que estiguin a la seva mà perquè les xarxes elèctriques que avui dia estan dins la tarifa 6.1TD passin al més aviat possible a la tarifa 6.2TD, assegurant així que les empreses afectades puguin competir en el mercat en igualtat d’oportunitats.
Alhora, la Cecot s’ha dirigit, entre altres càrrecs del Govern d’Espanya, a la Ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, així com als partits polítics de l’arc parlamentari representats al Congrés dels Diputats, per sol·licitar-los que tinguin en compte la petició realitzada a la CNMC i posin en marxa, amb celeritat, les accions legislatives que permetin resoldre el greuge que estan patint les empreses amb tarifa 6.1TD. “Al document que els hem adreçat ja posem per davant que som conscients que l’aplicació immediata del canvi que sol·licitem té un impacte en el volum d’ingressos de la recaptació de les tarifes d’accés a les xarxes de transport i distribució” argumenta Casas, “és per això que sol·licitem al Govern, al Congrés i als partits polítics representats, que considerin mesures pressupostàries que permetin la viabilitat econòmica de la nostra petició”.
Antecedents
Per a situar històricament aquesta qüestió, dir que va ser la patronal basca juntament amb la Cecot els qui van posar en el seu moment sobre la taula aquesta problemàtica, que en principi afectava tant les empreses basques connectades a una xarxa de distribució d’entre 30 i 35kV de tensió com a les empreses catalanes, connectades a una xarxa de fins a 25kV, per motius històrics de desplegament de la xarxa de distribució en cada territori.
La problemàtica es genera arran de que els peatges d’accés a la xarxa de 25kV, i en aquest moment també els de les xarxes fins a 35kV, són més cars que els de les xarxes de 36kV, la qual cosa representa un sobre cost energètic per a les empreses connectades a la xarxa de 25kV respecte a les que es poden connectar a una xarxa de 36Kv.
Si consultem l’hemeroteca comprovarem que el 3 de maig de 2017 el president del Govern d’Espanya, Mariano Rajoy, i el president de l’EBB del PNB, Andoni Ortuzar, van signar un pacte pel qual el grup basc va donar suport als Pressupostos Generals de l’Estat per a 2017 a canvi d’incloure, entre altres, un canvi de tarifa energètica en les línies de distribució de tensió entre 30kV i 36kV que era la més habitual entre les empreses basques amb tarifa 6.1, creant un nou tram de tarifa anomenat en aquell moment 6.1B.
El pacte aconseguit deixava fora a més de 4.500 empreses a Espanya, més de 3.200 empreses en el cas de Catalunya, amb tarifa 6.1A (de menys de 30kV) per a les quals també reivindicàvem un canvi normatiu que eliminés la discriminació tarifària elèctrica que fins al moment afectava un total de 5.800 companyies en tot el territori estatal.
La decisió de no englobar en aquest acord a les empreses que estaven en xarxes inferiors a 30kV, suposava en aquell moment un sobre cost aproximat de 200 milions d’euros a l’any per a les 3.200 empreses catalanes sense que aquest respongués a criteris tècnics, ni d’eficiència de la xarxa, sinó a criteris polítics. És per això que l’objectiu de la reclamació de la Cecot era promoure els canvis reguladors necessaris perquè les xarxes elèctriques amb tarifa 6.1A i fins a 25kV també quedessin enquadrades en la tarifa 6.1B derivada de l’acord PP – PNB o a la 6.2.
Avui dia, amb la nova estructura tarifària de juny de 2021 i el canvi de nomenclatura de tarifes, la 6.1A és ara 6.1TD i la 6.2 és ara la 6.2TD, la situació de greuge es manté, el terme de potència del peatge de transport i distribució és més econòmic que el de la tarifa 6.1TD. En el cas del terme d’energia del peatge de transport i distribució de la 6.2TD és més econòmica que la 6.1TD. Aquestes diferències, com es demostren el document d’Informe de denúncia kV25 de la Cecot, es mantenen avui dia tots els períodes.
La situació inicial, agreujada amb aquesta reforma, comporta una notable disminució del cost d’adquisició de l’electricitat per a empreses situades en determinats territoris de l’Estat espanyol i per consegüent els efectes de la mesura són selectius territorialment i poden constituir una Ajuda d’Estat en favor de les empreses beneficiades que competeixen a nivell de tot el territori comunitari.
