Joaquim Bretcha, membre del comitè executiu de la Cecot, sobre la seva experiència a la Reunió Anual del Fòrum Econòmic Mundial a Davos
Davos és com es coneix la trobada anual dels principals mandataris econòmics, socials i polítics del món organitzada per la Fundació World Economic Forum (WEF). La WEF va ser fundada pel professor Klaus Schwabb el 1971 amb el propòsit d’ajuntar els diferents «stakeholders» (parts interessades) en el desenvolupament econòmic i social del món. Avui, el seu poder d’influència va més enllà de la trobada anual i el WEF marca l’agenda de discussió global.
Per posar-nos en situació, Joaquim, quines personalitats es reuneixen a Davos?
Sí, per posar aquestes dades en context, cal saber el tipus de personalitats que acudeixen. Representant la política, enguany han participat una seixantena de caps d’Estat o Primers Ministres (França, Espanya, Israel, Grècia, Argentina, Qatar, Ucraïna, etc.); quaranta ministres d’Exteriors, entre ells l’Anthony Blinken dels Estats Units i el seu homòleg iranià, el secretari de les Nacions Unides Antonio Guterres i na Ursula Von der Leyen. Del cantó financer, cinc-cents trenta màxims responsables de bancs, empreses d’inversió i assegurances, grans consultores i empreses tecnològiques. I vull destacar també la presència del Bill Gates o del CEO de la companyia de moda d’Intel·ligència Artificial OpenAI, en Sam Altman.
De què se’n parla, al Foro de Davos?
Les temàtiques que s’hi discuteixen són molt diverses. El lema d’aquest any ha estat »Rebuilding Trust» (Reconstruint la confiança). Un lema que s’ha tractat en els àmbits de la política, l’economia, l’emprenedoria o la tecnologia, amb un focus quasi exclusiu sobre la Intel·ligència Artificial. També en el medi ambient i el canvi climàtic, els moviments socials amb focus sobre l’equitat o la inclusió, entre molts d’altres. Realment internet n’està ple de resums, articles i vídeos de les conferències que us recomano perquè aquí a Catalunya i a Espanya, des de les patronals com la Cecot també fa temps que en parlem del nivell de desconfiança que s’ha instal·lat els darrers anys entre les administracions i la ciutadania i empreses. I des de la desconfiança es fa molt difícil col·laborar per millorar les coses.
Que et va portar a Suïssa?
Com a director general de l’associació mundial dels professionals de la investigació de mercats, ESOMAR, hi era en qualitat de «partner» en l’organització d’un seminari sobre els reptes i oportunitats d’aquesta indústria. La investigació de mercats i d’opinió és la indústria responsable d’analitzar les preferències i el comportament de les persones en els seus diferents vessants: consumidors, espectadors, compradors, electors, etc. Un variat grup de professionals de diversos països i activitats (des de proveïdors de solucions tecnològiques fins a marques com Danone, Electrolux o Swarovski) érem allà per a donar visibilitat a la nostra indústria introduint la nostra mirada a les discussions que s’organitzen al voltant de la conferència de la World Economic Forum.
Concreta’ns una mica més sobre la teva participació a Davos.
Personalment, vaig formar part en el debat sobre com la Intel·ligència Artificial impacta el nostre sector de la investigació de mercats i d’opinió, i la necessitat de regulació. Aquest va ser un debat d’alt nivell que ens permetrà continuar definint el camí de com hem de donar respostes a aquest gran repte.
Addicionalment, la meva participació tenia un altre objectiu: viure de primera mà l’experiència “Davos” per a valorar futures participacions i us haig de compartir que la conclusió que vam extreure la delegació que vam formar part, ha estat altament positiva ja que ens ha permès avaluar la manera de poder-hi ser present com a sector econòmic i preveure la necessitat de configurar una delegació més nombrosa i amb més recursos per l’any vinent.
Què en destacaries?
Aquesta és la pregunta més freqüent que m’han fet les últimes setmanes. Aleshores, em concentro, rememoro el que vaig viure el passat 17 de gener a terres suïsses i adapto la resposta.
Una cosa que em va sorprendre va ser l’omnipresència de la Intel·ligència Artificial, present en la major part dels expositors. També em quedo amb les vivències i contactes a l’espai annex a la WEF Summit on la delegació dels professionals de la investigació de mercats i opinió vam participar més activament de les conferències i debats. Me’n porto bons records de l’»Equality Lounge» on, des de la terrassa del bar es pot conversar amb la vista de les pistes d’esquí al fons i on va ser la primera i única ocasió en què vaig trobar-me professionals provinents de Catalunya, en concret, italians i alemanys que viuen a Barcelona. I, finalment, també destacaria el fet que vam ser convidats al pavelló belga on el primer ministre, Alexander De Croo, ens va rebre i va introduir un debat molt interessant sobre la indústria cervesera.
I apropant l’experiència a la comunitat Cecot, quines implicacions pot tenir Davos?
A curt termini, cap altra diferent que per a la resta de professionals i ciutadans de Catalunya. En el mig termini, però, vincular l’ecosistema empresarial que representa la Cecot a Davos pot ser un veritable fet diferencial. A Davos és on es discuteix i s’orienten les decisions, a nivell mundial, sobre cap on va el món en els seus diferents àmbits. Accedir a aquest aforament i poder transmetre de primera mà al teixit empresarial de la patronal aquesta visió, certament elevarà el nivell de coneixement dels nostres associats i sobre tot els pot proporcionar una visió una mica més amplia del que ens permet l’actual nivell d’incertesa amb què vivim. A més, és un marc on establir connexions de valor i elevar el nivell d’interlocució que ens permeti una major influència en el marc econòmic i legislatiu del nostre país. Som una patronal, un important interlocutor del sector empresarial, així que tindria tot el sentit participar activament.
Per finalitzar, pots explicar-nos algunes curiositats de Davos que t’hagin cridat l’atenció?
Sí, n’hi ha forces però en termes de seguretat, per exemple, aquesta conferència ha reunit més de dues mil cinc-centes persones aquest any 2024, tres-centes de les quals han precisat escorta i mesures de seguretat extraordinàries. El cost d’aquestes mesures de seguretat extra s’estima en 9 milions de Francs Suïssos a repartir entre els diferents governs suïssos i el WEF, que en sufraga tres vuitenes parts. De fet, el WEF Summit es podria definir com un lloc de conferències fortificat i vigilat per la policia i l’exèrcit, i el poble queda convertit una espècie de «mercat» en si mateix ja que tant els hotels, com les botigues i els locals del poble són llogats i condicionats per corporacions, països, regions i fundacions per a fer-hi els seus pavellons. I el carrer principal, el «Promenade», esdevé un continu de locals on se celebren conferències, debats, reunions i moltes trobades socials. Hi són presents corporacions com Meta (Facebook, WhatsApp, Instagram), SalesForce, Amazon, Uber, Accenture, BCG o The New York Times; també països com Bèlgica, Colòmbia, Arabia Saudí, India o Ucraïna; i regions, aquest any hi havia presència de vuit regions de la Índia i vuit pavellons saudís diferents, així com un que acollia la regió de Flandes. En l’aspecte social destacaria l’Equality Lounge, on es debat sobre com avançar en igualtat, o el SDG Tent on va haver-hi cent quaranta temàtiques que anaven des de l’emprenedoria, el canvi climàtic, seguretat alimentària, ciberseguretat i molts d’altres.
A Barcelona se’n fan molts de congressos i malgrat estem acostumats a l’impacte socioeconòmic que tenen per la ciutadania i l’economia, crec que aquí l’impacte no és comparable. Penseu que una reserva de nit d’hotel a Davos, que és un poble de només deu mil habitants, durant aquella la setmana del Fòrum no baixa dels tres mil euros la nit. L’accés a la conferència de la WEF tampoc és senzill i, de fet, requereix d’invitació prèvia. Si no es disposa d’una de les exclusives invitacions del WEF, s’hi pot accedir abonant el preu de vint mil euros l’entrada si ets membre del WEF. Només cal dir-vos que la facturació anual del WEF, amb seu a Ginebra, és de quatre-cents milions de Francs Suïssos.
